Al veure aquesta fotografía el primer que em passa pel cap són ganes d'abrassar a aquest nen i a tota la gent que després de moments tan durs, com són els d'una guerra, el que més necessiten són algú que els estimi i que els hi demostri. Un acte d'amor que els faci recordar que no s'han quedat sols. Amb aquesta imatge observo que després d'estar sense res, unes simple sabates noves et poden fer la persona més feliç del món. Vivim en un món que fa fàstig, som uns superficials i només ens valorem per la quantitat d'objectes que tenim. Transmet una gran quantitat d'amor i de felicitat que a tots ens agradaria aconseguir. Hem d'aprendre a valorar el que tenim.
Al veure aquesta fotografia em quedo sense paraules i l'únic que em passa pel cap és que vivim en una societat que fa fàstic. Mentre nens han sigut els més feliços del món pel simple fet de tenir unes sabates noves o una pilota de futbol, nosaltres ens enfadem si no aconseguim coses com que els pares ens comprin l'iPhone5 o roba de marca, entre d'altres. Vergonya aliena.
Observant aquesta imatge es poden apreciar els valors bàsics d'una persona, entre els quals destaca la felicitat. La fotografia ens ensenya que no cal anar tan lluny per ser feliços, que en realitat hauríem de valorar molt més el que tenim, i no el que volem tenir. Vivim en un món on hi regna el consumisme i els conflictes banals, que no porten enlloc. Crec que ens hauríem de parar a pensar més sovint en la quantitat de coses meravelloses que ens envolten, perquè el que deu haver viscut el nen de la fotografia amb només sis o set anys, espero que nosaltres no ho haguem de viure mai.
La veritat és que a mi em fa pensar en el poc que valorem les coses que tenim. Sempre volem més i més i al final no valorem realment les coses pel que valen, i això és perquè sóm avariciosos i ens solem queixar massa de tot. Després de tot el que deu haver patit aquest nen siguent tant petit, amb una simple cosa com unes sabates noves el pots fer el nen més feliç del món... Hauriem de replantejar-nos la sort que tenim en determinades coses i deixar de ser tant materialistes!
El primer que em transet al veure aquesta fotografia es la felicitat que te el nen a la cara amb les seves sabates que li acaben de regalar. La meva opinió és que hauriem de ser feliços amb una sola cosa que ens regalesin i no ser caprichosos, comprar moltes coses i despres no mirarnos-les. Molts cops pensem tot allo que m'han comprat, ara mateix o podrien estar utilitzan els nens pobres. Parem-nos a pensar, comprem coses que de veritat necessitem i no per caprichos.Valorem el que tenim i aconseguireu la mateixa felicitat que te el nen.
El que em transmet aquesta fotografia és felicitat. Al nen no li preocupa si tenir una play3, un ordinador o una PSP, ell ja en té prou amb les seves noves sabates, no li cal res més. En temps de guerra una persona era feliç amb l'amor de la seva família i no amb qualsevol material. Ara, la societat en què vivim ha canviat, i som molt materialistes. Hem d'apreciar i valorar el què tenim i no encapritxar-nos amb cap altra cosa.
Al veure aquesta imatge el que em passa pel cap és felicitat, i de lo materialistes que som. Mai arribem a valorar realment les coses, sempre en volem més i mai en tenim prou.Si realment passéssim uns quants minuts pel que han passat tota aquesta gent, potser la nostra perspectiva de veure les coses canviària. Aquest nen amb unes simples sabates noves és feliç, no necessita res més a diferencia de nosaltres que ho volem tot, de lo millor i de lo mes car. Realment preferiria no tenir res i ser feliç a tindre-ho tot i no ser-ho.
Al veure aquesta fotografia em dono compte de lo priviligeiats que som avui en dia ja que tenim gairebé tot el que volem sense fer moltes coses a canvi. La cara del nen en la fotografia despren molta felicitat i alegria perquè acaba de rebre unes sabates noves, cosa que segurament només s'ho podien permetre els privilegiats en temps de guerra. Crec que la nostra mentalitat hauria de començar a canviar i hauríem de començar a valorar les coses que tenim i les persones que ens envolten.
Aquesta fotografia em transmet molta felicitat. Em fa pensar en com eren les coses abans, amb els petits detalls n'hi havia prou i no necessitaves quasi bé res per ser inmensament feliç. Desprès d'una gran guerra com la que van patir, les coses es valoraven moltíssim, per molt petites que fossin. La societat d'avui en dia s'ha tornat molt materialista i això causa que infravalaorem moltes i moltes coses. Crec que hauríem de fer un canvi de pensament, tenim un concepte molt complex de la felicitat i jo crec que la felicitat podria ser ben simple si canviessim el pensament de la societat d'avui en dia. Si ho fessim, aprendriem també a valorar més a les persones que ens estimen i no tant en les coses que podem obtenir.
El que em transmet clarament aquesta imatge és que en realitat no valorem el que tenim. Això ja ho sabem, tots som conscients que hauríem d'apreciar més el que ens dóna la vida però pocs ho aconseguim. La gent que menys té és la que més sap estimar i sap donar gràcies del poc que té. Un exemple d'aquesta reflexió és l'experiència que va tenir el meu pare fa tres anys als campaments saharauis. Es disposava a jugar un partit de futbol amb una colla de nens de 6-7 anys i de cop se'n van anar tots. El meu pare es va pensar que no tenien ganes de jugar però el que realment passava és que van anar a treure's les sabates perquè no es fessin malbé xutant la pilota. Eren les úniques que tenien i les havien de cuidar per tal de poder anar calçats durant el major temps possible. Aquest fet demostra perfectament el meu anterior argument.
Moltíssimes gràcies a tots ,i sobretot a totes, pels vostres comentaris! És veritat que som una societat materialista i consumista i dins aquest context és difícil imaginar que aquesta cara ,que reflecteix una immensa felicitat, vingui produïda per unes sabates.
Al veure aquesta fotografia el primer que em passa pel cap es la felicitat que te el nen a la cara amb les seves noves sabates. La fotografia ens ensenya que no cal anar tan lluny per ser feliços, que en realitat no necessitem molt més del que tenim. En moments de guerra una persona no era feliç amb qualsevol material si no que amb l’amor de la seva família , la preocupació que li tenien,... era feliç. Ara, la societat en què vivim ha canviat, i som molt materialistes. Una altra cosa, si arribem a pensar , avui en dia tenim gairebé tot el que volem sense fer moltes coses a canvi, perquè tenim qui treballa per nosaltres ,però en temps de guerra hi havia gent que des de molt petita i es que esta treballant per poder alimentar-se a ell , a la seva mare i els seus germans . De veritat, hem de canviar i acceptar el que ens envolta i el que tenim.
Al veure aquesta imatge em venen ganes de llençar tots els regals amb els que he estat feliç durant uns dies i despres ho he deixat de banda en busca d'altres nous capritxos, com m'agradaria tornar a l'època en la que amb una simple caixa de cartro ja era feliç... Hem de fer una reflexio, apendre a valorar les coses, i ajudar a aquells que amb prou feines tenen un tros de par per subsistir dia a dia. I estic completament segura que si tots posem de la nostra part, amb el temps podem fer que aquest món ple de consumistes millori!
Hi ha dos tipus de persones: les que al veure aquesta imatge diuen "Oh quin nen més maco...", o bé els que pensen "aquest nen sap més que ningú el que és la felicitat." Ens movem pel món volent tot allò que veiem, mai és suficient. Patim perquè el novio ens ha deixat, perquè no tenim roba per vestir-nos en aquella nit especial, peruqè tots tenen aquell mòvil tan espectacular i nosaltres no...ens movem per conveniencies. En canvi a molts llocs hi ha gent que només veient un somriure ja és feliç, o que només amb unes simples sabates ja se sent el nen més afortunat del món. Hauriem d'apendre a ser feliços amb allò que tenim. Quan tens tot el que voles, les coses perden valor. És el moment en que necessites fer un esforç o passar per un mal moment per poder aconseguir-les.
Aquesta foto en transmet molta felicitat. Per viure feliços no ens calen moltes coses, com per exemple aquest nen només amb unes simples sabates noves, està super feliç, en canvi nosaltres sempre volem més del que necessitem. 4 ESO B
Per què enganyar-nos? Tots sabem que vivim en un món materialista, ple de gent hipòcrita i egoista. Del ben cert que sabeu del que us parlo, passeges pels carres i vas sentint crítiques per a qui i per allà que omplen l’espai que t’envolta d’una atmosfera impura. Els temps canvien, les persones també, però no us passa com a mi? No us dona la sensació de que avancem en sentit contrari? Aquesta fotografia és la viva imatge del abans. El rostre de satisfacció al haver aconseguit el que nosaltres consideraríem com a insignificant, i el valor que ell li dona, com l’abraça, com mira agraït el cel. No sé vosaltres, però jo no recordo haver vist un estat de goig tan intens... Penso, reflexiono i m’entristeixo perquè me’n adono que les persones abundants en tots els sentits, s’esgoten. Observo que la gent cada cop més, actua per benefici propi i que ja no lluitem units per que les coses rutllin bé. Tan debò algun dia comencem a obrir els ulls, a ajuntar les nostres mans i intentar crear una societat millor.
Al veure aquesta foto penso en lo poc que valorem les coses que tenim i en que la felicitat es basa en les petites coses. Per el nen aquestes sabates segurament van ser el millor regal que li van fer mai, i no només per la funció que complirien, sinò perquè segurament aquest regal va significar el final d'una guerra, i era una manera de recompensar tot el sofriment que havien patit durant tot aquell temps, per això aquesta felicitat. Hauríem de ser més agraïts amb el que tenim i no ser tan egoistes i avariciosos.
Aquesta foto pot aconseguir transmetre felicitat però a l’hora tristesa , ja que es molt trist que nosaltres valorem tan poc les coses i aquest nen estigui tan feliç al tenir només unes sabates noves. Amb aquesta imatge hauríem de reflexionar, no es algo nou que la nostra societat estigui plena de gent materialista, però ens hauríem de parar a pensar si de veritat cal ser així. Ens hauríem de conformar amb el que tenim i no voler tenir més del que no podem tenir i deixar de ser tan egoistes. Però fins que nosaltres no siguem els protagonistes no ens adonarem. Diana Aguilera, 4 ESO B.
Avui en dia només les persones que saben el que es no tenir res valoren les coses. Crec que som molt afortunats tenint tot el que necessitem, i que per això no valorem el fet de tenir una casa on viure i menjar per endur-nos a la boca sempre que tenim gana. Esta clar que un no sap el que te fins que ho perd, i la fotografia d'aquest nen ens demostra que em ben poc hauriem de ser feliços.
hi ha una frase que diu :”una imatge val més que mil paraules” i realment veient l’alegria i la felicitat que ens transmet aquesta fotografia sobren les paraules. avui en dia sembla que per ser feliços hem d’anar a l’ última moda, tenir el mòbil més car, la casa més luxosa ,… i mai en tenim prou. sembla que res ens faci feliços que sempre necessitem més i més en canvi el nen de la imatge és feliç amb unes senzilles sabates. segur que darrera d’aquesta alegria i deu haver hagut molta angoixa i patiment, dies de sofriment i privacions degut a la guerra per això unes senzilles sabates tenen per aquest nen un valor incalculable. jo crec que la vida, que a fi de comptes, són les més importants. Omaima Mahboub, 4 ESO B
El primer que em passa pel cap al veure aquesta imatge és felicitat. L'alegria que transmet la cara d'aquest nen tan sols amb unes sabates noves. En aquesta vida, no solem apreciar totes les coses que tenim fins que arriba un dia en que ja no hi son. Sempre volem més i més. Desitjem una cosa i quan la tenim ja estem pensant en una altra. En canvi hi ha gent que amb una simple cosa ja és feliç, gent que realment la necessita. Hem d'aprendre a valorar més el que tenim.
Hi ha vegades a la vida que no ens donem compte de que tenim més del que nececitem. Que no valorem tot allò que ens fa feliç dia a dia, i en canvi d'això ens neguem a acceptar que no aconseguirem res per el sol capritx de un objecte o una absurda tonteria del dia a dia. Però hi ha gent que de veritat que si te inmensos problemes comparats amb els que tenim nosaltres. Gent que passa fam, i que ha de lluitar per tenir que conservar el somriure, o fins i tot la vida. Que no pot preocupar-se per la cosa més mínima universalment, que cau molts més cops a terra que nosaltres, i s’aixeca com si cremés. Nens i nenes que han viscut situacions tant intenses al llarg de la seva vida, que algún són més madurs que qualsevol adult de la nostra societat. A vegades, jo mateixa, quan em sento decepcionada o trista per algún problema i minuts després em em dono conte que és la cosa més estúpida que podría exsistir. I es allà quan llavors m'en adono de que em preucupo més al veure que no se valorar el que tinc i que sóc tossuda amb el que vull. Que hi ha gent en situacions molt pijors, i em dic a mi mateixa que no es repetirà. El que percebo primer al mirar aquesta foto es la felicitat de un nen al saber que te sabates noves. Una felicitat extrema i insuperable, una felicitat verdadera. Una felicitat que no tothom viu dia a dia per tenir un objecte nou tant i tant desitjat.
Aquesta foto reflecteix l'alegria que molts pocs nens i nenes d'avui en dia arribaran a sentir mai. Els temps han canviat i les persones hem començat a ser mes egoístes. No valorem les coses com ho hauríem de fer. Quan aconseguim el que volem, ja estem pensant en el nostre pròxim objectiu i no disfrutem del moment. Aquest nen de la imatge em transmet una felicitat que no es pot descriure. Les persones hauríem de començar a canviar perquè a mesura que passen els anys, la nostra escala de valors humans s'està endarrerint.
Aquesta fotografia pot fer obrir els ulls a totes aquelles persones que mai tenen prou amb el que se'ls ofereix, que sempre volen alguna cosa més, encara que la majoria de coses que demanem solen ser innecesaries. Ens fa veure que, encara que no ens adonem, la majoria som egoistes i que hauriem de saber valorar el que tenim, encara que a vegades és molt fàcil dir-ho però tothom alguna vegada s'ha capficat molt en alguna cosa que volia tenir sense valorar el ja tenia previament i després d'aconseguir-ho, s'ha adonat que allò que volia era absolutament un caprici innecesari, que a la llarga no se'n recordarà de que ho havia tingut, perquè ho haurà substituit per un altre caprici. Crec que tothom hauria de pensar que amb allò que té, una altra persona seria molt més feliç, que no tothom té la sort de tenir el que alguns tenen i que hem de ser feliços amb allò que ens poden oferir, sigui molt o poc, sempre seré alguna cosa bona. Hi ha gent que ho pot aprofitar millot que tu, la veritable felicitat és un gran somriure!
Els diners no donen la felicitat: En realitat tots sabem que aquesta afirmació és la correcta ja que, una persona amb molts diners però sense salut, sense afectes ni amics, no pot ser feliç. Vivim en una societat que es basa en el consumisme, cada vegada volem més coses i considerem algunes d'aquestes coses indispensables quan en realitat no ho són. L'ideal seria un equilibri, encara que és molt difícil aconseguir-ho. Els pares pensen que els seus fills han de tenir-ho tot; nosaltres els fills, cada cop exigim més i, sense voler, els pares cauen en l'error de pensar que serem més feliços amb més coses materials i, en la pràctica, ens adonem que això no és així. Hi ha moltes coses que les tenim molt a prop: un passeig per la platja o per la muntanya, una reunió familiar, UNES SABATES NOVES; però no sempre escollim aquestes opcions, preferim anar-nos de compres per anar a la moda, etc. Desgraciadament, això cada cop passa més i crec que hauríem d'aturar-nos a pensar si de veritat som més feliços vivint en un món de consumisme o en un món, en el que el principal fossin els valors d'una persona.
Aquesta foto a mi em transmet alegria. Alegria d'un nen que diu que tot s'ha acabat, que s'ha hagut de fer gran en poc temps. L'alegria d'aquest nen de tenir unes sabates noves quan en aquella época no hi ha diners per res es una cosa que hauria de fer-nos pensar a tots, ja que tots volem tenir mil capritxos, i són coses que ara mateix ens hauriem d'adonar de que no es pot, pero tots tenim una cara egoista, una cara que pot ser hauriem de cambiar. Hauriem de pensar una mica més en els demés i no tant en nosaltres. La gent té coses que no necessita, joguines, roba, menjar. Si no ho vols tu, hi ha gent que es mor de ganes de tenir-ho, perque no ho dones? Cada cop volem més coses, i cada cop podem tenir-ne menys.
Impressionant, res més a dir. Impressionant pel simple fet de que un parell de sabates el poden fer tant feliç quan nosaltres ho tenim tot i més i segur que no estem ni la meitat de contents que ells. Potser més avançats en escola, tecnologies, etc. Però en ensenyances de la vida, segur que no tant com aquestes persones que pateixen cada dia, que no tenen les coses bàsiques i que han de fer les mil i una per poder sobreviure. La veritat es que hauriem d'aprendre d'aquestes persones, grans persones. El somriure i la felicitat que transmet es magnífic. Expressió d'orgull i superació, m'encanta. La fotografia i el que vol transmetre és genial. I un cop més, impressionant,sí, impressionant és la paraula.
Quina emoció em transmet aquesta foto. Mirant-la podem sentir la innocència d'aquest nen, l'alegria que sent pel fet d'obtenir unes noves sabates. L'alegria que els nens de les noves generacions es veuen incapaços de sentir sense obtenir coses materials. Quan veig aquesta foto, reflexiono sobre aquest món on vivim. Som tan materialistes i egoistes que hem perdut aquella il·lusió per els petits detalls que a una altra generació creaven una profunda felicitat. Som uns egoistes i materialistes, no ens conformem mai amb el que tenim i sempre ens estem queixant per tot. Hauriem d'aprendre a viure. A viure amb el que tenim i simplement ser feliços.
Aquesta fotografia és molt expressiva; transmet alegria però a la vegada tristesa. Avui en dia no tenim la felicitat que te aquest nen quan tenim unes sabates noves o qualsevol tonteria. No ens les prenem amb tanta felicitat i valor, que no sabem valorar lo que tenim, que les coses s'han d'agafar amb més valor i importància. Desprès d'haver passat tot lo que deu haver passat aquest nen, unes simples sabates poden ser lo millor que et pot passar i pots arribar a ser molt feliç. Hem de començar a valorar més les coses.
Aquesta fotografí expressa i transmet molt sentiment, ja que capta el moment exacte de feliçitat d'un nen en el moment que rep unes simples sabates, això em porta a dir que avui dia molts nens com el de la fotografía tenen aparells electronic inecessaris(iPhone, iPad, Camaras digitals...)que afí de comptes és un desperdici de diners. La fotografía es molt bona perquè capta el moment de feliçitat e inocència d'un nen, que és el que en realitat importa.
Al veure aquesta fotografía el primer que em passa pel cap són ganes d'abrassar a aquest nen i a tota la gent que després de moments tan durs, com són els d'una guerra, el que més necessiten són algú que els estimi i que els hi demostri. Un acte d'amor que els faci recordar que no s'han quedat sols.
ResponEliminaAmb aquesta imatge observo que després d'estar sense res, unes simple sabates noves et poden fer la persona més feliç del món.
Vivim en un món que fa fàstig, som uns superficials i només ens valorem per la quantitat d'objectes que tenim.
Transmet una gran quantitat d'amor i de felicitat que a tots ens agradaria aconseguir.
Hem d'aprendre a valorar el que tenim.
Rita Lumbreras Martí, 4rt B.
Al veure aquesta fotografia em quedo sense paraules i l'únic que em passa pel cap és que vivim en una societat que fa fàstic. Mentre nens han sigut els més feliços del món pel simple fet de tenir unes sabates noves o una pilota de futbol, nosaltres ens enfadem si no aconseguim coses com que els pares ens comprin l'iPhone5 o roba de marca, entre d'altres. Vergonya aliena.
ResponEliminaLaia Campos, 1rA Batx.
Observant aquesta imatge es poden apreciar els valors bàsics d'una persona, entre els quals destaca la felicitat. La fotografia ens ensenya que no cal anar tan lluny per ser feliços, que en realitat hauríem de valorar molt més el que tenim, i no el que volem tenir. Vivim en un món on hi regna el consumisme i els conflictes banals, que no porten enlloc. Crec que ens hauríem de parar a pensar més sovint en la quantitat de coses meravelloses que ens envolten, perquè el que deu haver viscut el nen de la fotografia amb només sis o set anys, espero que nosaltres no ho haguem de viure mai.
ResponEliminaMarta Niell, 1rB Batxillerat
La veritat és que a mi em fa pensar en el poc que valorem les coses que tenim. Sempre volem més i més i al final no valorem realment les coses pel que valen, i això és perquè sóm avariciosos i ens solem queixar massa de tot.
ResponEliminaDesprés de tot el que deu haver patit aquest nen siguent tant petit, amb una simple cosa com unes sabates noves el pots fer el nen més feliç del món...
Hauriem de replantejar-nos la sort que tenim en determinades coses i deixar de ser tant materialistes!
Carla Vidal, 4t B.
El primer que em transet al veure aquesta fotografia es la felicitat que te el nen a la cara amb les seves sabates que li acaben de regalar. La meva opinió és que hauriem de ser feliços amb una sola cosa que ens regalesin i no ser caprichosos, comprar moltes coses i despres no mirarnos-les. Molts cops pensem tot allo que m'han comprat, ara mateix o podrien estar utilitzan els nens pobres. Parem-nos a pensar, comprem coses que de veritat necessitem i no per caprichos.Valorem el que tenim i aconseguireu la mateixa felicitat que te el nen.
ResponEliminaBeatriz C. Martín 4rt A
El que em transmet aquesta fotografia és felicitat. Al nen no li preocupa si tenir una play3, un ordinador o una PSP, ell ja en té prou amb les seves noves sabates, no li cal res més.
ResponEliminaEn temps de guerra una persona era feliç amb l'amor de la seva família i no amb qualsevol material. Ara, la societat en què vivim ha canviat, i som molt materialistes.
Hem d'apreciar i valorar el què tenim i no encapritxar-nos amb cap altra cosa.
Mar Moncosí Saballs, 4tB
Al veure aquesta imatge el que em passa pel cap és felicitat, i de lo materialistes que som. Mai arribem a valorar realment les coses, sempre en volem més i mai en tenim prou.Si realment passéssim uns quants minuts pel que han passat tota aquesta gent, potser la nostra perspectiva de veure les coses canviària. Aquest nen amb unes simples sabates noves és feliç, no necessita res més a diferencia de nosaltres que ho volem tot, de lo millor i de lo mes car. Realment preferiria no tenir res i ser feliç a tindre-ho tot i no ser-ho.
ResponEliminaLidia Pizarro Perea, 4tB
Al veure aquesta fotografia em dono compte de lo priviligeiats que som avui en dia ja que tenim gairebé tot el que volem sense fer moltes coses a canvi. La cara del nen en la fotografia despren molta felicitat i alegria perquè acaba de rebre unes sabates noves, cosa que segurament només s'ho podien permetre els privilegiats en temps de guerra. Crec que la nostra mentalitat hauria de començar a canviar i hauríem de començar a valorar les coses que tenim i les persones que ens envolten.
ResponEliminaRubén Gutiérrez López, 4tA.
Aquesta fotografia em transmet molta felicitat. Em fa pensar en com eren les coses abans, amb els petits detalls n'hi havia prou i no necessitaves quasi bé res per ser inmensament feliç. Desprès d'una gran guerra com la que van patir, les coses es valoraven moltíssim, per molt petites que fossin. La societat d'avui en dia s'ha tornat molt materialista i això causa que infravalaorem moltes i moltes coses. Crec que hauríem de fer un canvi de pensament, tenim un concepte molt complex de la felicitat i jo crec que la felicitat podria ser ben simple si canviessim el pensament de la societat d'avui en dia. Si ho fessim, aprendriem també a valorar més a les persones que ens estimen i no tant en les coses que podem obtenir.
ResponEliminaEl que em transmet clarament aquesta imatge és que en realitat no valorem el que tenim. Això ja ho sabem, tots som conscients que hauríem d'apreciar més el que ens dóna la vida però pocs ho aconseguim. La gent que menys té és la que més sap estimar i sap donar gràcies del poc que té. Un exemple d'aquesta reflexió és l'experiència que va tenir el meu pare fa tres anys als campaments saharauis. Es disposava a jugar un partit de futbol amb una colla de nens de 6-7 anys i de cop se'n van anar tots. El meu pare es va pensar que no tenien ganes de jugar però el que realment passava és que van anar a treure's les sabates perquè no es fessin malbé xutant la pilota. Eren les úniques que tenien i les havien de cuidar per tal de poder anar calçats durant el major temps possible. Aquest fet demostra perfectament el meu anterior argument.
ResponEliminaPaula Martínez Suñer, 1r Batx.C
Holaaaa!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots ,i sobretot a totes, pels vostres comentaris! És veritat que som una societat materialista i consumista i dins aquest context és difícil imaginar que aquesta cara ,que reflecteix una immensa felicitat, vingui produïda per unes sabates.
Al veure aquesta fotografia el primer que em passa pel cap es la felicitat que te el nen a la cara amb les seves noves sabates. La fotografia ens ensenya que no cal anar tan lluny per ser feliços, que en realitat no necessitem molt més del que tenim. En moments de guerra una persona no era feliç amb qualsevol material si no que amb l’amor de la seva família , la preocupació que li tenien,... era feliç. Ara, la societat en què vivim ha canviat, i som molt materialistes. Una altra cosa, si arribem a pensar , avui en dia tenim gairebé tot el que volem sense fer moltes coses a canvi, perquè tenim qui treballa per nosaltres ,però en temps de guerra hi havia gent que des de molt petita i es que esta treballant per poder alimentar-se a ell , a la seva mare i els seus germans . De veritat, hem de canviar i acceptar el que ens envolta i el que tenim.
ResponEliminaAl veure aquesta imatge em venen ganes de llençar tots els regals amb els que he estat feliç durant uns dies i despres ho he deixat de banda en busca d'altres nous capritxos, com m'agradaria tornar a l'època en la que amb una simple caixa de cartro ja era feliç...
ResponEliminaHem de fer una reflexio, apendre a valorar les coses, i ajudar a aquells que amb prou feines tenen un tros de par per subsistir dia a dia.
I estic completament segura que si tots posem de la nostra part, amb el temps podem fer que aquest món ple de consumistes millori!
Tania Castro Fernandez
4ESO-A
Hi ha dos tipus de persones: les que al veure aquesta imatge diuen "Oh quin nen més maco...", o bé els que pensen "aquest nen sap més que ningú el que és la felicitat."
ResponEliminaEns movem pel món volent tot allò que veiem, mai és suficient. Patim perquè el novio ens ha deixat, perquè no tenim roba per vestir-nos en aquella nit especial, peruqè tots tenen aquell mòvil tan espectacular i nosaltres no...ens movem per conveniencies. En canvi a molts llocs hi ha gent que només veient un somriure ja és feliç, o que només amb unes simples sabates ja se sent el nen més afortunat del món.
Hauriem d'apendre a ser feliços amb allò que tenim. Quan tens tot el que voles, les coses perden valor. És el moment en que necessites fer un esforç o passar per un mal moment per poder aconseguir-les.
Clara Berengüí 1r Batxillerat C
Aquesta foto en transmet molta felicitat. Per viure feliços no ens calen moltes coses, com per exemple aquest nen només amb unes simples sabates noves, està super feliç, en canvi nosaltres sempre volem més del que necessitem.
ResponElimina4 ESO B
Per què enganyar-nos? Tots sabem que vivim en un món materialista, ple de gent hipòcrita i egoista. Del ben cert que sabeu del que us parlo, passeges pels carres i vas sentint crítiques per a qui i per allà que omplen l’espai que t’envolta d’una atmosfera impura.
ResponEliminaEls temps canvien, les persones també, però no us passa com a mi? No us dona la sensació de que avancem en sentit contrari? Aquesta fotografia és la viva imatge del abans. El rostre de satisfacció al haver aconseguit el que nosaltres consideraríem com a insignificant, i el valor que ell li dona, com l’abraça, com mira agraït el cel. No sé vosaltres, però jo no recordo haver vist un estat de goig tan intens... Penso, reflexiono i m’entristeixo perquè me’n adono que les persones abundants en tots els sentits, s’esgoten. Observo que la gent cada cop més, actua per benefici propi i que ja no lluitem units per que les coses rutllin bé. Tan debò algun dia comencem a obrir els ulls, a ajuntar les nostres mans i intentar crear una societat millor.
Al veure aquesta foto penso en lo poc que valorem les coses que tenim i en que la felicitat es basa en les petites coses. Per el nen aquestes sabates segurament van ser el millor regal que li van fer mai, i no només per la funció que complirien, sinò perquè segurament aquest regal va significar el final d'una guerra, i era una manera de recompensar tot el sofriment que havien patit durant tot aquell temps, per això aquesta felicitat. Hauríem de ser més agraïts amb el que tenim i no ser tan egoistes i avariciosos.
ResponEliminaDani Plata, 4 ESO A
Aquesta foto pot aconseguir transmetre felicitat però a l’hora tristesa , ja que es molt trist que nosaltres valorem tan poc les coses i aquest nen estigui tan feliç al tenir només unes sabates noves. Amb aquesta imatge hauríem de reflexionar, no es algo nou que la nostra societat estigui plena de gent materialista, però ens hauríem de parar a pensar si de veritat cal ser així. Ens hauríem de conformar amb el que tenim i no voler tenir més del que no podem tenir i deixar de ser tan egoistes. Però fins que nosaltres no siguem els protagonistes no ens adonarem.
ResponEliminaDiana Aguilera, 4 ESO B.
Avui en dia només les persones que saben el que es no tenir res valoren les coses. Crec que som molt afortunats tenint tot el que necessitem, i que per això no valorem el fet de tenir una casa on viure i menjar per endur-nos a la boca sempre que tenim gana. Esta clar que un no sap el que te fins que ho perd, i la fotografia d'aquest nen ens demostra que em ben poc hauriem de ser feliços.
ResponEliminahi ha una frase que diu :”una imatge val més que mil paraules” i realment veient l’alegria i la felicitat que ens transmet aquesta fotografia sobren les paraules.
ResponEliminaavui en dia sembla que per ser feliços hem d’anar a l’ última moda, tenir el mòbil més car, la casa més luxosa ,… i mai en tenim prou. sembla que res ens faci feliços que sempre necessitem més i més en canvi el nen de la imatge és feliç amb unes senzilles sabates. segur que darrera d’aquesta alegria i deu haver hagut molta angoixa i patiment, dies de sofriment i privacions degut a la guerra per això unes senzilles sabates tenen per aquest nen un valor incalculable.
jo crec que la vida, que a fi de comptes, són les més importants.
Omaima Mahboub, 4 ESO B
El primer que em passa pel cap al veure aquesta imatge és felicitat. L'alegria que transmet la cara d'aquest nen tan sols amb unes sabates noves. En aquesta vida, no solem apreciar totes les coses que tenim fins que arriba un dia en que ja no hi son. Sempre volem més i més. Desitjem una cosa i quan la tenim ja estem pensant en una altra. En canvi hi ha gent que amb una simple cosa ja és feliç, gent que realment la necessita. Hem d'aprendre a valorar més el que tenim.
ResponEliminaMarta Matés Ramírez
4t A
Hi ha vegades a la vida que no ens donem compte de que tenim més del que nececitem. Que no valorem tot allò que ens fa feliç dia a dia, i en canvi d'això ens neguem a acceptar que no aconseguirem res per el sol capritx de un objecte o una absurda tonteria del dia a dia. Però hi ha gent que de veritat que si te inmensos problemes comparats amb els que tenim nosaltres. Gent que passa fam, i que ha de lluitar per tenir que conservar el somriure, o fins i tot la vida. Que no pot preocupar-se per la cosa més mínima universalment, que cau molts més cops a terra que nosaltres, i s’aixeca com si cremés. Nens i nenes que han viscut situacions tant intenses al llarg de la seva vida, que algún són més madurs que qualsevol adult de la nostra societat. A vegades, jo mateixa, quan em sento decepcionada o trista per algún problema i minuts després em em dono conte que és la cosa més estúpida que podría exsistir. I es allà quan llavors m'en adono de que em preucupo més al veure que no se valorar el que tinc i que sóc tossuda amb el que vull. Que hi ha gent en situacions molt pijors, i em dic a mi mateixa que no es repetirà.
ResponEliminaEl que percebo primer al mirar aquesta foto es la felicitat de un nen al saber que te sabates noves. Una felicitat extrema i insuperable, una felicitat verdadera. Una felicitat que no tothom viu dia a dia per tenir un objecte nou tant i tant desitjat.
Irene de las Heras, 4rtA
Aquesta foto reflecteix l'alegria que molts pocs nens i nenes d'avui en dia arribaran a sentir mai. Els temps han canviat i les persones hem començat a ser mes egoístes. No valorem les coses com ho hauríem de fer. Quan aconseguim el que volem, ja estem pensant en el nostre pròxim objectiu i no disfrutem del moment. Aquest nen de la imatge em transmet una felicitat que no es pot descriure. Les persones hauríem de començar a canviar perquè a mesura que passen els anys, la nostra escala de valors humans s'està endarrerint.
ResponEliminaMarc Collado, 4t A
Aquesta fotografia pot fer obrir els ulls a totes aquelles persones que mai tenen prou amb el que se'ls ofereix, que sempre volen alguna cosa més, encara que la majoria de coses que demanem solen ser innecesaries. Ens fa veure que, encara que no ens adonem, la majoria som egoistes i que hauriem de saber valorar el que tenim, encara que a vegades és molt fàcil dir-ho però tothom alguna vegada s'ha capficat molt en alguna cosa que volia tenir sense valorar el ja tenia previament i després d'aconseguir-ho, s'ha adonat que allò que volia era absolutament un caprici innecesari, que a la llarga no se'n recordarà de que ho havia tingut, perquè ho haurà substituit per un altre caprici. Crec que tothom hauria de pensar que amb allò que té, una altra persona seria molt més feliç, que no tothom té la sort de tenir el que alguns tenen i que hem de ser feliços amb allò que ens poden oferir, sigui molt o poc, sempre seré alguna cosa bona. Hi ha gent que ho pot aprofitar millot que tu, la veritable felicitat és un gran somriure!
ResponEliminaMarta Vadillo, 4t A
Els diners no donen la felicitat: En realitat tots sabem que aquesta afirmació és la correcta ja que, una persona amb molts diners però sense salut, sense afectes ni amics, no pot ser feliç.
ResponEliminaVivim en una societat que es basa en el consumisme, cada vegada volem més coses i considerem algunes d'aquestes coses indispensables quan en realitat no ho són.
L'ideal seria un equilibri, encara que és molt difícil aconseguir-ho.
Els pares pensen que els seus fills han de tenir-ho tot; nosaltres els fills, cada cop exigim més i, sense voler, els pares cauen en l'error de pensar que serem més feliços amb més coses materials i, en la pràctica, ens adonem que això no és així.
Hi ha moltes coses que les tenim molt a prop: un passeig per la platja o per la muntanya, una reunió familiar, UNES SABATES NOVES; però no sempre escollim aquestes opcions, preferim anar-nos de compres per anar a la moda, etc.
Desgraciadament, això cada cop passa més i crec que hauríem d'aturar-nos a pensar si de veritat som més feliços vivint en un món de consumisme o en un món, en el que el principal fossin els valors d'una persona.
Aquesta foto a mi em transmet alegria. Alegria d'un nen que diu que tot s'ha acabat, que s'ha hagut de fer gran en poc temps. L'alegria d'aquest nen de tenir unes sabates noves quan en aquella época no hi ha diners per res es una cosa que hauria de fer-nos pensar a tots, ja que tots volem tenir mil capritxos, i són coses que ara mateix ens hauriem d'adonar de que no es pot, pero tots tenim una cara egoista, una cara que pot ser hauriem de cambiar. Hauriem de pensar una mica més en els demés i no tant en nosaltres. La gent té coses que no necessita, joguines, roba, menjar. Si no ho vols tu, hi ha gent que es mor de ganes de tenir-ho, perque no ho dones? Cada cop volem més coses, i cada cop podem tenir-ne menys.
ResponEliminaImpressionant, res més a dir. Impressionant pel simple fet de que un parell de sabates el poden fer tant feliç quan nosaltres ho tenim tot i més i segur que no estem ni la meitat de contents que ells. Potser més avançats en escola, tecnologies, etc. Però en ensenyances de la vida, segur que no tant com aquestes persones que pateixen cada dia, que no tenen les coses bàsiques i que han de fer les mil i una per poder sobreviure. La veritat es que hauriem d'aprendre d'aquestes persones, grans persones.
ResponEliminaEl somriure i la felicitat que transmet es magnífic. Expressió d'orgull i superació, m'encanta. La fotografia i el que vol transmetre és genial. I un cop més, impressionant,sí, impressionant és la paraula.
Quina emoció em transmet aquesta foto. Mirant-la podem sentir la innocència d'aquest nen, l'alegria que sent pel fet d'obtenir unes noves sabates. L'alegria que els nens de les noves generacions es veuen incapaços de sentir sense obtenir coses materials.
ResponEliminaQuan veig aquesta foto, reflexiono sobre aquest món on vivim. Som tan materialistes i egoistes que hem perdut aquella il·lusió per els petits detalls que a una altra generació creaven una profunda felicitat.
Som uns egoistes i materialistes, no ens conformem mai amb el que tenim i sempre ens estem queixant per tot. Hauriem d'aprendre a viure. A viure amb el que tenim i simplement ser feliços.
Aquesta fotografia és molt expressiva; transmet alegria però a la vegada tristesa. Avui en dia no tenim la felicitat que te aquest nen quan tenim unes sabates noves o qualsevol tonteria. No ens les prenem amb tanta felicitat i valor, que no sabem valorar lo que tenim, que les coses s'han d'agafar amb més valor i importància. Desprès d'haver passat tot lo que deu haver passat aquest nen, unes simples sabates poden ser lo millor que et pot passar i pots arribar a ser molt feliç. Hem de començar a valorar més les coses.
ResponEliminaAquesta fotografí expressa i transmet molt sentiment, ja que capta el moment exacte de feliçitat d'un nen en el moment que rep unes simples sabates, això em porta a dir que avui dia molts nens com el de la fotografía tenen aparells electronic inecessaris(iPhone, iPad, Camaras digitals...)que afí de comptes és un desperdici de diners.
ResponEliminaLa fotografía es molt bona perquè capta el moment de feliçitat e inocència d'un nen, que és el que en realitat importa.